La Feria del Cómic de Madrid ha cerrado su segunda edición con un fuerte salto de dimensión y actividad, consolidándose como uno de los encuentros de referencia para el noveno arte en la capital. Celebrada en el recinto de Matadero Madrid, en el distrito de Arganzuela, la cita ha reunido durante cuatro días a librerías, editoriales, autores y lectores en un entorno volcado con la cultura.

En esta nueva convocatoria, el número de casetas se ha disparado al pasar de 36 a 60, acompañado por un crecimiento notable de expositores y por un incremento del volumen de negocio global cercano al 34 % respecto al año anterior. La feria se afianza así como un espacio profesional y ciudadano que combina venta de libros, actividades culturales y encuentros con creadores.

La Feria del Cómic de Madrid duplica casetas y refuerza a las librerías

Uno de los datos más llamativos de esta edición es que la feria ha duplicado prácticamente el número de casetas en Matadero Madrid, pasando de las 36 del año anterior a un total de 60. Este aumento ha ido acompañado de un salto de expositores, que han crecido de 51 a 84, lo que se ha traducido en una oferta editorial más diversa y especializada para el público asistente.

Este modelo se basa en un sistema de gestión de casetas liderado por librerías, que actúan como intermediarias entre editoriales y lectores. Gracias a esta fórmula, los visitantes han encontrado catálogos muy cuidados, con presencia tanto de grandes sellos como de proyectos independientes, y un trato cercano por parte de los profesionales del libro.

El aumento de casetas no solo ha supuesto más metros de exposición, sino también una mayor visibilidad para distintos géneros y estilos de cómic, desde la novela gráfica de autor hasta las series más comerciales. El peso del cómic europeo, el estadounidense y el manga ha convivido con propuestas de corte infantil, juvenil y adulto, dando cabida a todo tipo de lectores.

Según los datos recabados por la organización entre los participantes, el volumen de negocio global ha crecido en torno a un 33,7 % respecto a la primera edición. Este comportamiento confirma que el aumento de casetas y expositores no solo responde a una ampliación física, sino también a una demanda real por parte del público y del propio sector editorial.

Crecimiento económico y consolidación como cita profesional

El impacto económico de la feria ha sido uno de los puntos destacados por librerías y editoriales. El incremento cercano al 34 % en ventas se interpreta como una señal de buena salud del cómic y la novela gráfica en España, así como de la capacidad del evento para generar negocio en un periodo concentrado de días.

Además del aspecto económico, la feria se ha consolidado como un espacio de encuentro profesional donde se han intensificado las relaciones entre distribuidores, editoriales, librerías y autores. Muchos sellos han aprovechado la cita para presentar novedades, testar la respuesta del público y reforzar vínculos con los puntos de venta.

Las casi trescientas sesiones de firmas programadas, un total de 297 encuentros con autores, han servido también como termómetro del interés del público y como herramienta de fidelización. Las colas constantes en buena parte de las casetas han reflejado el tirón de los creadores nacionales e internacionales que han pasado por Matadero.

Desde el Ayuntamiento de Madrid y la Asociación de Librerías de Madrid, organizadores de la cita, se ha remarcado que la Feria del Cómic de Madrid se ha convertido en un proyecto cultural estratégico para la ciudad, tanto por su aportación económica al sector del libro como por su papel en el acceso a la lectura y la cultura gráfica.

Reorganización del espacio y experiencia de público mejorada

La ampliación de casetas y expositores se ha acompañado de una profunda reorganización del espacio comercial en Matadero Madrid. La nueva distribución de los recorridos ha facilitado que el tránsito de visitantes fuera más cómodo, reduciendo cuellos de botella y evitando aglomeraciones en los puntos de mayor afluencia.

Uno de los retos clave era compatibilizar las colas para las firmas con el paso del resto del público. Gracias a la nueva disposición, las 297 sesiones de firmas se han celebrado de manera más ordenada, con menos interferencias en los accesos a casetas y a las zonas de actividades. Esta mejora en la circulación ha sido muy valorada por los asistentes.

La organización también ha tenido en cuenta la señalización, los puntos de información y el reparto de actividades por áreas, de modo que las distintas propuestas culturales se integrasen mejor en el conjunto del recinto. El resultado ha sido un aumento notable de la comodidad de visita, con aforos completos en buena parte de la programación sin sensación de saturación constante.

La implicación coordinada de librerías y editoriales en el diseño del espacio ha sido otro de los factores señalados por los agentes del sector. Esa colaboración ha permitido ajustar la feria a las necesidades reales de venta, firma y exposición de material, reforzando su perfil como encuentro pensado tanto para el público general como para los profesionales.

Programación cultural: firmas, manga y público infantil

Más allá de las cifras comerciales, la segunda edición de la Feria del Cómic de Madrid ha destacado por una programación cultural intensa y muy variada. La mayoría de las actividades han completado aforo, lo que pone de manifiesto el interés creciente por el cómic y sus formatos derivados.

El calendario de firmas ha sido uno de los grandes atractivos, con cientos de autores pasando por las casetas a lo largo de los cuatro días. Desde nombres consolidados del panorama nacional hasta nuevas voces y creadores internacionales, las firmas han constituido una oportunidad de encuentro directo entre lectores y artistas.

En el terreno editorial, el manga ha ganado un protagonismo especial, con un aumento significativo de títulos, colecciones y editoriales volcadas en este género. La programación ha respondido así a la fuerte demanda de público joven y a la consolidación del cómic japonés como uno de los motores del mercado en España.

El público familiar también ha tenido un lugar central. La feria ha reforzado su programación infantil con talleres y actividades pensadas para los más pequeños, entre ellos propuestas para aprender a dibujar cómics, sesiones participativas y encuentros adaptados a edades tempranas. Esta apuesta ha favorecido la presencia de familias completas en el recinto.

Los distintos perfiles de visitantes —lectores veteranos, aficionados al manga, público infantil y juvenil, curiosos que se acercaban por primera vez al mundo del cómic— han contribuido a que la feria se consolide como un evento intergeneracional y abierto, en el que conviven estilos y sensibilidades muy diversas alrededor de la historieta.

Impacto cultural en Matadero Madrid y el entorno

La celebración de la feria en Matadero Madrid ha tenido una repercusión destacada en la vida cultural y económica del entorno. Librerías, espacios culturales y proyectos vinculados al libro y a la ilustración se han visto beneficiados por la mayor afluencia de público en la zona durante los días del evento.

El recinto de Matadero, rehabilitado como centro de creación contemporánea, ha servido nuevamente como escenario idóneo para una cita que combina comercio, cultura y actividades abiertas. Su configuración de naves, plazas y espacios interiores ha permitido ubicar casetas, zonas de descanso y programación paralela de forma armónica.

Uno de los elementos que prolongan el efecto de la feria más allá de sus fechas oficiales es la exposición dedicada al cómic belga, organizada en colaboración con la Delegación general Valonia-Bruselas. Esta muestra permanecerá abierta en la Casa del Lector hasta el 9 de abril, de modo que los visitantes podrán seguir disfrutando de contenidos vinculados al noveno arte incluso después del cierre de las casetas.

La Casa del Lector, situada dentro del propio complejo de Matadero Madrid y gestionada por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, mantiene durante todo el año una programación estable ligada a la lectura y la creación. La conexión entre esta institución y la feria refuerza la posición de Arganzuela como uno de los núcleos culturales activos de la ciudad.

Desde el punto de vista urbano, la feria contribuye a dinamizar el distrito con un flujo constante de visitantes, que no solo acuden a las actividades relacionadas con el cómic, sino que también consumen en establecimientos de la zona y descubren otros equipamientos culturales del entorno de Matadero.

Tras una segunda edición marcada por la duplicación de casetas, el aumento de expositores y el notable crecimiento del volumen de negocio, la Feria del Cómic de Madrid se afianza como una cita clave en el calendario cultural de la capital. El refuerzo del papel de las librerías, la diversidad de propuestas —con especial atención al manga y al público infantil—, la mejora de la experiencia de visita en Matadero y la proyección a través de iniciativas como la exposición de cómic belga apuntan a un evento con margen para seguir creciendo y consolidar, año tras año, el peso del noveno arte en la vida cultural madrileña.

Altea ha tornat a situar-se aquests dies com a punt neuràlgic de les lletres valencianes contemporànies amb la celebració de la desena edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació. La cita, que arriba a la dècada de trajectòria, confirma que el municipi de la Marina Baixa s’ha fet un nom propi dins el mapa literari del País Valencià.

En aquesta ocasió, la gala al Espai Mirador del Palau Altea Centre d’Arts va reunir més de dos-cents assistents entre creadors, responsables institucionals, representants d’entitats culturals i públic lector. En un ambient distés però carregat de simbolisme, la literatura va compartir protagonisme amb la música en directe, els homenatges i la reivindicació de la cultura en valencià com a eina de cohesió social.

Una dècada de premis i un rècord de participació

La desena convocatòria ha marcat un rècord de participació amb 133 originals presentats, repartits entre 79 manuscrits de novel·la i prosa creativa, 37 treballs de literatura infantil i juvenil i 17 obres d’assaig i investigació. Les xifres refermen uns guardons que, en només deu anys, han passat de ser un projecte local a consolidar-se com un dels certàmens més concorreguts de les lletres valencianes.

Impulsats per l’Ajuntament d’Altea i amb el suport de la Fundació Caixaltea, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, Aila Edicions i el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, entre d’altres, els Premis Altea s’han orientat des del principi a fomentar la creació literària en valencià i l’estudi del patrimoni cultural del territori. La implicació d’aquest ampli ventall d’institucions ha sigut un dels factors clau en el seu creixement.

La cerimònia d’enguany es va celebrar, com és tradicional, el cap de setmana de la vigília del Diumenge de Rams i es va retransmetre en directe pel canal oficial de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el certamen manté una vocació de projectar la cultura valenciana més enllà de l’àmbit local i acostar-la a públics diversos.

Al llarg de la vetlada, es va recordar que el naixement dels premis va ser fruit d’una idea compartida fa una dècada per l’aleshores regidor de Cultura, Diego Zaragozí, l’alcalde Jaume Llinares, el president de Caixaltea José Miguel Cortés i el professor i editor Joan Borja, qui va convèncer-los de la necessitat de crear un certamen estable dedicat a la literatura i la investigació en valencià.

Un escenari on la literatura es barreja amb la música

La gala va estar conduïda pel periodista alteà Jeroni Alvado i va alternar la proclamació de premis amb actuacions musicals, parlaments i moments de record. Un dels punts forts de la nit va ser la presentació del disc Blau de mar, de l’Orquestra Blava, un projecte concebut específicament per commemorar el desè aniversari del certamen.

Durant l’actuació, l’Orquestra Blava va avançar algunes de les peces que formen part del nou treball, amb composicions de Toni Barber, Ximo Cano i Jaume F. Ripoll, i la veu de la cantant Mònica Ivars. El públic va poder comprovar com la música, present des de la primera edició, s’ha convertit en un element distintiu de la gala, aportant-li un to festiu i alhora intimista.

Segons va explicar Joan Borja, impulsor literari dels Premis Altea i director de la Càtedra Enric Valor, el llibre-disc Blau de mar és també una manera de deixar constància sonora d’aquests deu anys, en què l’Orquestra Blava ha posat la banda sonora en directe a cada edició i ha dotat l’acte d’un estil propi, entre l’elegància i la proximitat.

A més de la música, la vetlada va incloure detalls pensats per al públic assistent: més de dos-cents convidats van rebre un exemplar del volum Rondallari de Tàrbena, de Joan-Lluís Monjo, obra premiada en una edició anterior en la categoria d’assaig i investigació i publicada pel Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, que recopila i estudia 235 contes populars del municipi de la Marina Baixa.

La combinació de literatura, música i obsequis culturals va reforçar la sensació compartida que els Premis Altea són una celebració col·lectiva del llibre i de la tradició oral, més que no una simple lectura d’actes i veredicte de jurat.

Memòria, gastronomia i genealogia cultural valenciana

La dimensió de memòria històrica va tenir un lloc destacat en la desena edició. La gala va incorporar una part gastronòmica amb plats típics alteans, alguns dels quals apareixen descrits en textos de Carmelina Sánchez-Cutillas i del seu avi, l’escriptor i erudit Francesc Martínez i Martínez. Aquest fil culinari va servir com a pont entre la literatura i el territori.

Un dels moments més emotius de la nit va ser l’entrega del Premi Estela d’Honor, guardó destinat a reconèixer figures alteanes ja desaparegudes que han deixat una empremta rellevant en la literatura, l’art o la investigació. Enguany la distinció va ser per al teòleg i rector Francesc Martínez Rostoll (1820-1891), peça clau en la genealogia cultural que connecta amb Francesc Martínez i Martínez i amb la mateixa Carmelina Sánchez-Cutillas.

El guardó consisteix en una reproducció de l’estela funerària ibèrica d’Altea la Vella i va ser recollit per Marisa del Romero Sánchez-Cutillas, filla de Carmelina, de mans de la regidora de Cultura, Pepa Victoria Pérez. Abans de lliurar-lo, la regidora va destacar l’orgull que suposa arribar a la desena edició i va remarcar que, encara que siga només per una nit, “Altea es converteix en capital de les nostres lletres”.

Pérez va subratllar el paper dels premis en la dignificació i projecció de la llengua valenciana, i va recordar que gràcies als textos de Rostoll podem acostar-nos a la llengua viva del segle XIX. També va evocar la figura de l’anomenada Casa Cervantes, habitatge emblemàtic d’Altea que el propi Rostoll va deixar en herència i que Carmelina recrea a Matèria de Bretanya.

En el seu torn de paraula, Marisa del Romero va agrair les reiterades mostres de consideració de l’Ajuntament d’Altea amb la seua família i va explicar com, en una cambra alta d’un armari, ella i el seu marit van localitzar un llegat de més de 2.000 folis manuscrits de Francesc Martínez Rostoll, que guardaven predicacions i textos religiosos en valencià de fa dos segles i que han donat al municipi perquè passen a formar part del seu fons documental.

Aquest llegat, canalitzat a través de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, enriqueix de manera notable el patrimoni històric i lingüístic del poble i reforça la idea que els Premis Altea no només s’ocupen de la creació contemporània, sinó també de recuperar veus i materials clau per entendre la tradició cultural valenciana.

El Premi Francesc Martínez i Martínez d’Assaig i Investigació

En l’apartat d’assaig i investigació, el jurat va atorgar el Premi Francesc Martínez i Martínez a l’obra La capital artística del Mediterrani. L’Altea dels pintors i artistes (1960-1985), de Toni Bellón Climent. El guardó, dotat amb 3.000 euros i acompanyat del trofeu Penell, de l’escultor Serafín Cortés, reconeix un estudi que rescata l’època en què Altea es va convertir en refugi d’artistes i focus creatiu de primer nivell.

Doctor en Ciències Socials i especialista en patrimoni cultural, Bellón analitza en el llibre la vida quotidiana de la comunitat artística que va arrelar al municipi entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX. Pintors, galeristes i creadors de projecció nacional i internacional van trobar a la costa alteana un espai de llibertat, un ambient bohemi i una xarxa de complicitats que van marcar una època.

El treball recorre tallers, galeries i espais de trobada, amb un protagonisme especial per indrets com el conegut Bodegón de Pepe, escenari de tertúlies i trobades entre artistes. A través de testimonis, documentació i anàlisi històrica, l’assaig ofereix un retrat coral de l’Altea creativa dels 60, 70 i 80, sovint anomenada “la capital artística del Mediterrani”.

En recollir el premi, Bellón va destacar la satisfacció personal que li ha reportat la investigació: segons va explicar, el procés d’escriptura li va permetre visitar estudis, assistir a inauguracions i compartir converses amb molts dels protagonistes encara vius o amb les seues famílies. També va remarcar que era “un orgull molt gran” incorporar-se al palmarès d’un certamen que considera ja un referent ineludible del panorama cultural valencià.

El jurat del premi d’assaig, integrat per especialistes com David Beltrá Torregrosa, Mar Iglesias Garcia i Míriam Ruiz Ruano, va subratllar en l’acta la contribució del llibre a la posada en valor del llegat artístic alteà i la seua capacitat per connectar investigació acadèmica i divulgació accessible per a un públic ampli.

Aventura, fantasia i història al Premi de Literatura Infantil i Juvenil

En la categoria de literatura per a joves lectors, el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, dotat amb 4.000 euros, va ser per a l’escriptor Ivan Carbonell Iglesias gràcies a la novel·la L’esguard del basilisc. L’autor, que ja havia guanyat el mateix guardó en la primera edició amb L’àmfora fenícia, reforça així una trajectòria consolidada dins del gènere.

El llibre proposa una aventura de fantasia ambientada a l’inici del segle XIV, en un Regne de València convuls, travessat per conflictes nobiliaris, amenaces exteriors i presències sobrenaturals. Un grup de joves protagonistes emprén un viatge per territoris com Xàtiva, Albaida, el Benicadell, Cocentaina i altres enclavaments emblemàtics del País Valencià, en una trama on s’encadenen tornejos, conspiracions, bruixes i criatures llegendàries.

El basilisc, figura mitològica molt coneguda pels lectors de fantasia, es converteix ací en símbol del perill extrem que els personatges hauran d’afrontar. Carbonell combina elements del fantasy i del romantasy amb la recreació històrica, amb l’objectiu que la novel·la siga alhora emocionant i una porta d’entrada a la història del territori per a les noves generacions.

En el seu discurs, l’autor va remarcar que vivim “un gran moment” per al fantasy entre el públic juvenil i va subratllar que obres com la seua beuen directament de les rondalles d’Enric Valor, els estudis de folklore i les llegendes valencianes. Per a Carbonell, la literatura juvenil pot funcionar com una via per aprendre història fora de l’aula, combinant entreteniment i coneixement.

El jurat de la modalitat, format per Nina Busquet i Figueras, Dari Escandell Maestre i Carme Manuel Cuenca, va posar en valor la capacitat del text per connectar amb el públic jove, l’agilitat de la narració i l’ús del valencià en un registre que integra llenguatge actual, imaginari fantàstic i referències patrimonials.

Tot allò que fa viure: introspecció i crítica al Premi Carmelina Sánchez-Cutillas

El guardó amb més dotació econòmica, el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, valorat en 5.000 euros i sufragat per la Fundació Caixaltea, va recaure en l’obra Tot allò que fa viure, del professor i assagista Enric Balaguer Pascual. El premi inclou el lliurament del trofeu La mà del sol, escultura emblemàtica creada per l’artista alteà recentment desaparegut Pepe Azorín.

Balaguer, catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat d’Alacant i reconegut estudiós de la literatura contemporània i de la denominada “literatura del jo”, presenta en aquest llibre un dietari que barreja reflexió acadèmica, memòria personal i mirada crítica sobre el present. Escrit en el context de la seua jubilació com a docent universitari, el volum s’articula en anotacions que combinen docència, vida quotidiana i consideracions sobre la cultura.

L’autor reconeix obertament la influència de Michel de Montaigne, que actua com a fil conductor de l’obra. No és casual que el subtítol del llibre siga «A la sombra de Montaigne», una mena de guiatge intel·lectual que Balaguer compara amb la devoció d’un franciscà pel seu sant fundador. El resultat és un text que es mou entre l’oració, l’homenatge, la invocació i la reflexió, amb un to proper però rigorós.

En recollir el premi, Balaguer va insistir en el paper dels llibres com a font de felicitat i coneixement i va reivindicar el valor de la lectura per fer “més intel·ligent el món” i ajudar a entendre i superar els conflictes. També va elogiar les institucions que aposten per la cultura i la literatura, subratllant que posar en circulació obres de qualitat té un impacte directe en la salut social.

El jurat del Premi Carmelina, integrat entre altres per Anna Esteve Guillén, Josep Martines Peres i Marc Pallarès Piquer, va destacar la solidesa literària de l’obra, la seua capacitat d’articular l’experiència íntima amb una observació penetrant de la realitat i el fet que encaixa a la perfecció amb l’esperit dels premis que porten el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Homenatge a Pepe Azorín i a la trajectòria dels Premis Altea

El record de l’artista Pepe Azorín, autor de la icònica escultura La mà del sol que simbolitza el premi principal, va planar sobre tota la cerimònia. A més d’estar present a través dels trofeus lliurats als guardonats, la seua obra va ser recordada amb l’exposició Temps a Altea, que continua instal·lada al Palau Altea, just a tocar de l’espai on se celebra la gala.

Durant un dels parlaments, Joan Borja va dedicar unes paraules especialment emotives a Azorín, remarcant que, gràcies a aquesta exposició encara penjada a les parets del Palau, era com si l’artista compartira la vetlada amb els assistents. El vincle entre l’obra plàstica d’Azorín i els Premis Altea, des dels primers anys del certamen, reforça la idea que el projecte va molt més enllà de la literatura estricta i abraça el conjunt de les arts.

La figura de Borja també va rebre un reconeixement explícit per part de l’organització. La regidora de Cultura, Pepa Victoria Pérez, li va lliurar un detall com a mostra d’agraïment, respecte i afecte per la seua tasca al llarg d’aquests deu anys, i el va qualificar de “persona clau” en la consolidació dels premis, tant pel treball de gestió com per l’impuls intel·lectual i comunicatiu.

En els discursos institucionals, el president de Caixaltea, Ignacio Ortiz, va remarcar el compromís de l’entitat amb la cultura i amb la llengua pròpia, i va presentar els Premis Altea com un reconeixement a l’excel·lència literària, però també com un estímul a l’emprenedoria cultural i a la implicació social. Ortiz va insistir que nits com aquesta fan evident la importància de comptar amb una entitat financera arrelada al territori.

L’alcalde d’Altea, Diego Zaragozí, va fer un repàs als deu anys de trajectòria del certamen i va tenir paraules d’agraïment per a tots els qui han presentat obres, per al personal organitzador i per a les institucions que han cregut en el projecte des del seu inici. Per a Zaragozí, els Premis Altea s’han convertit en un acte central del calendari cultural municipal i un espai per retre homenatge a les lletres valencianes.

En el tram final de la gala, l’alcalde va voler destacar el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, de manera especial, de la seua presidenta, Verònica Cantó, a qui va adreçar unes paraules de suport davant les dificultats polítiques que travessa la institució. Zaragozí va reivindicar la feina de l’Acadèmia i va lamentar qualsevol intent d’“asfíxia” d’un organisme que considera essencial per a la normalització lingüística.

Una xarxa institucional al servei de la cultura en valencià

A banda del suport de Caixaltea i de l’Ajuntament, els Premis Altea compten amb la participació de múltiples agents del teixit cultural valencià. Entre ells destaquen la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant.

La Universitat d’Alacant, en particular, ha volgut posar en relleu el fet que un dels seus professors, Enric Balaguer, haja sigut reconegut amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas. Des de la institució acadèmica s’ha destacat que Tot allò que fa viure conjuga la mirada intel·lectual amb l’experiència personal en forma de dietari, amb la voluntat de captar “l’aire del nostre temps” i d’indagar en allò que resulta essencial per al benestar.

La col·laboració entre administracions locals, entitats financeres, universitats i organismes culturals ha fet possible que el certamen cresca en dotació, ressò i qualitat de les obres presentades. Aquesta aliança es tradueix, per exemple, en el compromís de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana perquè els llibres guardonats arriben a totes les biblioteques públiques i agències de lectura del País Valencià.

Durant els parlaments, diversos representants institucionals van insistir en la idea que invertir en cultura no és un luxe, sinó una aposta estratègica per enfortir el teixit social, fomentar el pensament crític i donar visibilitat a la creació en valencià. En aquest sentit, els Premis Altea funcionen com un aparador on conflueixen veus emergents i autors amb trajectòries consolidades.

També es va remarcar el paper del jurat en les tres modalitats, format per especialistes en literatura, història i crítica cultural, que any rere any assumeixen una tasca de lectura i valoració de tots els originals, sovint amb nivells de qualitat molt ajustats, fet que demostra el bon moment que travessa la creació literària en valencià.

Després de deu edicions, els Premis Altea de Literatura i Investigació s’han consolidat com una cita imprescindible del calendari cultural valencià: un espai on es reconeix el talent literari, s’homenatja la memòria col·lectiva i s’enforteix una xarxa d’institucions i persones compromeses amb la llengua i la cultura. La combinació de rigor en els guardons, música en directe, recuperació patrimonial i implicació ciutadana fa que, any rere any, Altea torne a omplir-se de paraules, històries i projectes que miren al futur sense oblidar d’on venen.